Aprofitant la neu caiguda a la serra de Guadarrama, el dissabte 5 d’abril, els companys i companyes de Muntanya Madrid van fer una excursió plenament hivernal, amb grampons i raquetes, per pujar a la Najarra i els Bailanderos des del port de la Morcuera.
Ens ho explica Cándido del Castillo, delegat de la secció.
Hi anem cinc, Antonio, Concha, Diego, Fefi i jo. Sense parar a Miraflores, com fem habitualment a fer un cafè, pugem directament al port per por que s’ompli l’aparcament. La carretera de pujada a Morcuera estava sumida a la boira, encara que lliure de neu, i just al port es talla per no seguir més endavant.
Un cop al port i aparcats els dos cotxes, podem contemplar com un mar de núvols cobreix el fons de la vall amagant els pobles de Miraflores i altres. El port i part de la pujada estan sota el sol, mentre que els cims més alts es troben tapats per uns núvols que venen i van fins al cordal que va des de la Najarra a Bailanderos, per on volem pujar.
El paisatge és espectacular i ràpidament ens posem en marxa calçats uns amb grampons i altres amb raquetes de neu. La pujada a la Najarra és molt cansada perquè hi ha trams de neu tova on ens enfonsem fins als genolls i altres trams de neu dura perillosos per la inclinació. Tot i això anem gaudint de les vistes i no parem de fer fotos, feia temps que no necessitàvem fer servir els grampons per pujar fins a la Najarra.
Comencem a caminar passats dos quarts de deu i necessitem gairebé dues hores de pujada per assolir el pic i parar a gaudir del paisatge i menjar el plàtan matiner tot contemplant el coll i cordal fins a Bailanderos, que fan una postal preciosa on el sol llueix a la neu per la cara nord i els núvols arriben fins a la vora de la cara sud.
Des de la Najarra seguim cap al coll darrere d’una feble empremta a la neu i de mica en mica ens anem apropant al coll que ens separa de l’última pujada a Bailanderos. Voregem el vell refugi de la Najarra i descendim en diagonal cap al coll. Abans d’arribar-hi, és gairebé la una, Fefi i Concha ens avisen que volen deixar Bailanderos per a un altre dia perquè estan cansades. Després d’una breu reunió on es tenen en compte les forces i l’amenaça que ens engoleixi la boira, vam decidir baixar des del coll directament al port, per on estava previst, per acabar a les dues de la tarda i poder menjar tranquil·lament l’entrepà abans d’agafar els cotxes i baixar a Miraflores a fer un cafè, després d’un molt bon dia de muntanya i una agradable companyia.
