El 30 d’abril, dins del Cicle d’Artistes Oblidades organitzat per Història Barcelona, la professora Carmina Vivas va explicar les principals obres escultòriques d’aquesta artista. La delegada de la secció, Roser Pàez, ens fa un resum de la sessió.
Els inicis
Camille Claudel ja des de petita jugava amb el fang i esculpia les persones que l’envoltaven. Tot i no estar ben vist per a una dona en aquesta època treballar fora del context familiar, va ser acceptada a l’escola de Belles Arts de París. Serà allà on coneixerà Auguste Rodin, i passarà a treballar al seu taller poc després. Camille serà, a més d’alumna, musa i companya durant alguns anys, inspirant moltes de les seves obres.
Les obres més importants
Sens dubte, a través de la conferència vam tenir l’oportunitat d’aprofundir en les obres més rellevants d’aquesta escultora. Una artista les obres de la qual són singulars i creatives i en què projecta la seva tragèdia personal, especialment a la seva obra “L’edat madura” (1899), “El gran vals” (1903) o “L’abandó” (1905). La seva idea principal era esculpir figures que perduressin en el temps i la història i que plasmessin el patiment i l’abandó.
Després d’una relació complicada amb el seu mestre, el 1892 Camille pren la iniciativa de trencar amb Rodin. Tot i la separació, Auguste continua la protecció artística de Camille. Envia cartes de recomanació als crítics més destacats de l’època. Al juliol de 1895 Rodin intervé davant el director del Ministeri de Belles Arts per aconseguir que li sigui encarregada a Camille una obra per a l’Estat, com a resultat sorgeix «L’Age mûr».
Mentre les seves obres aconsegueixen cert èxit, també apareixen sovint articles sobre ella a les revistes d’art al·ludint a crisis emocionals. Com a conseqüència, Camille es tanca al seu taller, s’allunya del món i el desembre de 1905 realitza la darrera gran exposició.
L’internament a l’hospital psiquiàtric
Les seves crisis nervioses es van aguditzar i va començar a destruir les seves obres, va viure reclosa a la seva casa-taller enmig de la misèria. L’únic que li donava suport era el seu pare, que es va negar reiteradament a internar-la com li demanaven els seus familiars directes. El 3 de març de 1913 mor el seu pare i el 10 de març la internen a l’hospital psiquiàtric de Ville-Évrard. El juliol d’aquell mateix any el seu germà Paul l’hospitalitza a Montdevergues, manicomi del qual, malgrat la seva recuperació, no en va sortir mai. Camille va passar tancada els darrers trenta anys de la seva vida. La seva família va prohibir que rebés visites. Mai la van anar a veure, excepte el seu germà Paul qui la va visitar en set ocasions. Va morir el 1943 i va ser enterrada en una tomba sense nom, només amb els números 1943-n392, al petit cementiri de la institució mental de Montdevergues. A la mort de Paul Claudel el 1955, es va aixecar el veto que existia a la família sobre Camille i els descendents van voler donar-li una tomba digna. Van escriure a aquesta institució sol·licitant la ubicació exacta de les seves restes per a l’exhumació i el trasllat. La resposta que van obtenir va ser que la tomba havia desaparegut, ja que la institució havia requerit ampliacions i s’havien utilitzat els terrenys del petit cementiri on s’enterraven els pacients oblidats per les seves famílies. Una història trista per a una artista immensa!
Per als que desitgeu ampliar més informació, a continuació, us indico alguns títols de pel·lícules basades en la seva història, així com una petita bibliografia.
Pel·lícules:
• “La passió de Camille Claudel”. Dirigida per Bruno Nuytten el 1988, protagonitzada per Isabelle Adjani i Gérard Depardieu, en els papers de Camille Claudel i Auguste Rodin.
• “Camille Claudel 1915”. Dirigida per Bruno Dumont el 2013, interpretada per Juliette Binoche i Jean-Luc Vincent. En aquesta versió es narren alguns dies del tancament a l’hospital psiquiàtric de Montdevergues mentre ella espera la visita del seu germà.
Bibliografia:
• Michèle Desbordes, “El vestido azul”, Càceres, Perifèrica, 2018
• Aryal Clause, Odile, “Camille Claudel: A Life” Ed Abrams, Nova York 2002
• Delbée, Anne, “Camille Claudel” Ed. Circe, Barcelona 1989
• Rivière, Anne, Camille Claudel: “La internada”. Ed. Nuev Arte, Barcelona 1989.
Actualment hi ha el Museu Camille Claudel que va obrir les portes l’any 2017 a Nogent-sur-Seine, a prop de París, per si teniu oportunitat de visitar-lo.
