La secció Vela Andalusia Oriental va navegar per la costa de Portugal. Ens ho explica el seu delegat, Isidro Cabrera:
Com ja és costum, els entusiastes navegants de la secció de Vela d’Andalusia Oriental, dediquem una setmana de les nostres vacances a navegar en altres camins, lluny dels acostumats.
En aquesta ocasió, vam posar proa mentalment l’Algarve Occidental. Fixem la nostra base a Portimao i, des d’allà solquem l’Atlàntic per recórrer la zona de penya-segats barrocs cap a l’Est i doblegar per l’Oest, Cap San Vicente, la fi del món dels temps precolombins.
Amb el veler arrencat a son de mar, deixem anar amarres rumb a Praia Marinha. Era el nostre primer dia de navegació i les vistes impressionants. Praia Marihna està considerada una de les 10 platges més boniques d’Europa (Guia Michelin) i una de les 100 més boniques del món.
El dia va clarejar aviat, teníem inquietud per visitar tot el que ens esperava. La costa, erosionada durant segles, està plena de penya-segats, coves, grutes i algars que l’embelleixen. ‘L’Algar de Benagil’ que assembla una gran cúpula catedralícia natural, al zenit del qual s’obre una buida de deixa passar la llum, donant un color i tonalitat espectaculars.
A tota vela!
Des d’aquí, un ampli recorregut al veler i zòdiac per les grutes i cales més destacades: Gruta do Paraiso, Arc i Algar d’Albandeira, Algar dos Capitaes, Praia Joao d’Arens…
A la tarda nit, un passeig turístic per Albufeira , la ciutat més a l’est que visitaríem ia descansar aviat que l’endemà ens esperava l’oceà.
Amb els primers raigs de sol, vam posar rumb a Ferragudo, un poble costaner encantador, que conserva tot el sabor d’antany, de l’antic.
Un passeig pel seu centre històric amb els carrers empedrats i les cases emblanquinades, el castell de Sant Joan d’Arade (segle XII) i la plaça central, ens van semblar dignes de veure.
El quart dia de viatge vam decidir fer una excursió per terra per visitar Carvoeiro i el seu famós Algar Seco. Considerat un dels pobles més bonics de l’Algarve, Carvoeiro no posseeix no obstant port, d’aquí l’excursió terrestre. Va valdre la pena i la visita a la ciutat i les seves famoses coves de l’Algar sec.
Al cinquè dia vam posar rumb a Lagos, ciutat històrica de l’Algarve des d’on partien les expedicions al nou món. En arribar hi havia festa a la Marina, donaven la benvinguda als equips participants al campionat mundial de Catamarans (categoria GC32), que se celebrava en aquelles dates.
Cap Sant Vicent
Després d’admirar alguna regata d’aquest campionat, vam posar rumb cap a Sant Vicent. La navegació discorria plaentment fins que en arribar a la punta de Sagres, el nostre vent bonancible, es va transformar i impetuós vendaval de NE. que ens va obligar a prendre dos rissos a la major.
Amb la prudència deguda, continuem a rumb SO, fins a vorejar cap Sant Vicent on trobem vents de 30 nusos. Contemplem el seu far, (en obres) i els seus portentosos penya-segats de la costa oest i virem per tornar a posar rumb a Lagos on faríem nit.
Al clarejar del nou dia, enfilem rumb a Punta da Piadade, un conjunt de penya-segats de fins a 20 mts. que els vents i l’embat de les onades han modelat, donant lloc a cales i coves precioses. El passeig en zòdiac per aquestes coves va ser preciós. A la nit, la visita obligada a la ciutat de Lagos.
Navegar en equip
Divendres al matí, el nostre rumb estava decidit, havíem, malgrat el nostre, retornar al nostre port base, el nostre viatge tocava al final.
Les meravelles contemplades en aquest viatge no les oblidarem fàcilment. Però si hi ha alguna cosa a destacar és sens dubte, la tripulació del veler al complet. L’esperit d’equip, de companyonia, de renúncia a favor del grup.
Tots a una com un tot, sense friccions malgrat l’espai reduït. L’actitud solidària i d’ajuda, finalment un equip immillorable per a un viatge inoblidable.
