La secció d’Història Barcelona ha organitzat un cicle sobre la maçoneria, integrat per dues conferències i una sortida per Barcelona. La primera conferència, a càrrec de David Revelles (periodista i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona), va tractar sobre els orígens de la maçoneria fins als nostres dies. La segona, a càrrec del musicòleg Joan Vives (periodista i professor d’història de la música), va proposar algunes audicions del compositor Wolfgang Amadeus Mozart, que va pertànyer a la Lògia Maçònica de Viena en els darrers 7 anys de la seva vida. Posteriorment vam fer una ruta per la Barcelona maçònica, i vam visitar la Lògia Femenina d’Espanya a Barcelona.
Maçoneria: tolerància i universalisme
La maçoneria ha estat present en els tres darrers segles i és un dels fenòmens històrics més suggerents d’anàlisi, encara que l’aura de secretisme no ha impedit que es desenvolupin tota mena de lectures sobre el seu suposat poder a la vida social, política i econòmica.
La veritable història es perfila durant l’Edat Mitjana, on els constructors de catedrals van tenir un gran prestigi i importància social. Va ser al si de les seves lògies (espai resguardat de la intempèrie) on els paletes -maçó en francès- treballaven. Així va néixer la maçoneria operativa. A principis del segle XVIII la maçoneria especulativa va substituir la maçoneria operativa i es va difondre per tot Europa. Fins aquell moment els llaços socials eren molt tancats, reduïts a la noblesa i el clergat, per una banda, i posteriorment es va estendre a la burgesia i al poble. La maçoneria trencarà aquesta dinàmica en part gràcies al caràcter nacional i internacional, segons l’opinió de Ferrer Benimeli (fundador i president d’Honor del centre d’estudis Històrics de la Maçoneria Espanyola). Es basava en “els ideals de tolerància i universalisme proclamats per les utopies del XVII”.
La Revolució Francesa de 1789 va regalar a la maçoneria la consigna “llibertat, igualtat i fraternitat”, i això marcarà l’inici de profunds canvis a les lògies. Aquest és el punt de partida per a les grans transformacions que experimentarà al llarg del segle XIX. Un dels més rellevants serà la consagració de l’escissió entre l’anomenada maçoneria anglosaxona –d’influència anglesa i caràcter teista marcat– i la maçoneria llatina –d’inspiració racionalista o liberal– que, a països com Bèlgica, França, Itàlia, Espanya o Portugal , es va decantar cap a posicions ideològiques dominades per l’anticlericalisme.
Sens dubte, des de la seva fundació el 1717, la maçoneria ha atret homes i dones que buscaven un sentit a la vida i que desitjaven un món millor.
Al llarg del temps han pertangut a la maçoneria polítics, artistes, filòsofs i pensadors de gran renom. La seva relació amb la maçoneria ha estat discreta, tal com obliguen els cànons de la institució. Coneixent alguns d’aquests personatges ens adonem que el progrés social i polític dels darrers tres segles no hagués estat possible sense el paper de la maçoneria. Entre altres, es poden citar els noms següents: Oscar Wilde, Clotilde Cerdà, Winston Churchill, Johan Wolfgang von Goethe, General Prim, Lluís Companys, científics com Santiago Ramón i Cajal, E. Darwin, Theodore Roosevelt, o fins i tot actors com John Wayne, Cantinflas o Clark Gable.
Simbologia maçònica
Alguns exemples com la triada maçònica, les tres columnes al·legòriques que simbolitzen la saviesa, força i bellesa, tres idees a la seva divisa: llibertat, igualtat i fraternitat, també traduïts en els tres graus simbòlics: aprenent, company i mestre. L’esquadra i la plomada és símbol de rectitud, prevenen el maçó que ha de ser just i equitatiu. Associada al compàs que representa el cel, l’escaire representa la terra. per tant, junts simbolitzen el cosmos. La utilització de l’espasa als seus ritus significa la defensa de la veritat, la justícia i la lluita contra la ignorància i la intolerància. A les tingudes (reunions) vesteixen amb davantals maçònics, cosa que remet a la teoria que la maçoneria va evolucionar a partir de les societats de constructors, que els utilitzaven per protegir-se de la graveta, entre d’altres.
No tracta sobre religió ni política
En el llarg període en què Espanya va sucumbir al franquisme, la maçoneria es va convertir en un fàcil recurs per culpar-los de tots els mals, per això la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Tot i això, les coses han anat canviant de mica en mica, i actualment són nombroses les publicacions acadèmiques que s’ocupen de la història d’aquesta institució. Sense anar més lluny, recentment, en un acte organitzat pel govern de Pedro Sánchez, es va celebrar un acte de Memòria Democràtica on es van recordar i homenatjar totes les víctimes del cop militar, la guerra i la dictadura, i entre ells hi havia Mar Sánchez, Gran Mestra Masona i presidenta actual de la Lògia Femenina d’Espanya, que vam tenir el plaer de conèixer durant la conferència duta a terme a la Soci juntament amb David Revelles, i que amablement ens va convidar a participar en una trobada a la Lògia que ella presideix, la seu de la qual és a Barcelona.
En contra d’opinions oposades i populistes, la maçoneria no és una secta. Els seus membres poden professar qualsevol religió i pertànyer a partits polítics. També poden deixar la institució en el moment que vulguin.
Busca el sentit de la vida i un món millor
A les reunions, anomenades “tingudes”, es plategen temes i treballs. Es pot parlar de tot, però s’obvia política i religió. És molt semblant al que seria el parlament britànic. Un cop s’exposa un tema, qui ho vulgui pot sol·licitar la paraula. Un cop acabada la discussió no es porta res a votació, sinó que cadascú extreu les seves pròpies conclusions. Una tasca molt lloable, des de la seva fundació, la maçoneria segueix atraient homes i dones que busquen un sentit a la vida i que desitgen un món millor.
Una oportunitat única on ens vam poder endinsar una mica més en aquesta institució i conèixer alguns secrets sobre el fascinant món de la maçoneria.
I per acabar apuntar una màxima del codi moral maçònic que em sembla exemplar i m’agradaria compartir:
“Llegeix i aprofita, veu i imita, reflexiona i treballa, ocupa’t sempre en el bé dels teus germans i treballaràs per a tu mateix”.
Roser Páez
Delegada d’Història Barcelona
Bibliografia
La Masonería Autor: José A. Ferrer Benimeli, Editorial: Alianza Editorial, Madrid (España), 2001.
Franco contra los masones, Autor: Xavi Casinos y Josep Brunet, Editorial: Martínez Roca (España) 2007.
Masonas, Autora: Yolanda Alba, Editorial: Almuzara, Córdoba (España), 2014.
